Francesc, un dels joves que durant les
tertúlies del "barri", juntament amb els
altres que s'estiraven a terra al mig del
camp per contemplar el meravellós
escenari que les nits clares oferia el
firmament i ell, espontàniament, exposava
els seus coneixements sobre astronomia,
mentre la resta escoltàvem perplexos.
El tarannà d'aquest jove era mesurat,
prudent i dotat d'una ment brillant i gran
curiositat per conèixer nous països, les
seves cultures, costums, gent. Des de la
primerenca edat li va agradar la filatèlia i
dedicava hores mirant els mapes de l'atles
i la bola del mapamundi. Coneixia les
capitals de tots els països del món, els seus
principals rius, les seves banderes i entre
altres peculiaritats, llegia llibres amb
insòlita avidesa, i com al conegut
escaquista de l'època, el mallorquí Arturo
Pomar, li agradava jugar als escacs.
Les pàgines del llibre descriuen l'atípica
idiosincràsia de qui a l'edat de catorze
anys va tenir l'oportunitat de viatjar pel
món i satisfer els seus desitjos de conèixer
gran part del globus terraqüi, de manera
que el contingut relatat és una petita part
de l'ampli ventall d'experiències que es
van allotjar la seva vida, que com a
tothom, van sorgir llums i ombres.
No obstant això, és important dir aquí que
tot el que va succeir després a la vida del
Francesc, va tindre l'origen en un filantrop
amb característiques humanes poc
freqüents, de qui es fa esment a les
primeres pàgines d'aquest llibre.